Em considero un artista visceral i de praxi impulsiva. Denuncio sobre la matèria la violència amb la qual l'ésser humà es castiga i es relaciona amb la vida i el medi ambient. M'envaeix la intuïció que la desnaturalització de la humanitat n'és la causa i m'afegeixo a la tesi que la cosmovisió antropocentriste de l'Educació destrueix el vincle amb la biosfera i ens desubica. És important doncs desenvolupar una diplomàcia amb "el salvatge", assumir responsabilitats i aprendre a cohabitar amb les altres espècies reconeixent el seu dret a una vida digne.
El millor material artístic és la foscor que amaga l'individu social, prova irrefutable de la crua realitat i neurosis causada per la repressió del salvatge que portem dins. Tot i la forta base de dibuix i escultura tradicionals adquirides a Barcelona i Carrara sento la necessitat de transgredir l'ortodòxia industrial amb materials poc processats o opcions menys contaminants reelaborant així antics processos a "modus" de performance alquímica amb l'objectiu de trobar un llenguatge estètic propi i innovador.
M'interessa dotar de sensibilitat tots aquells rastres de violència humana i jugo a intercanviar aquestes marques entre subjectes amb la finalitat d'intensificar i connectar accions i significats, per això tinc predilecció en l'ús de suports i materials descartats amb evidents signes d'una vida passada.
